Europa Federal: la solució post-crisi

“Sortir de la crisi no significa tornar a la situació anterior”. Contundent. De fet, si alguna cosa clara extraiem només llegint la introducció del llibre és la decisió en les paraules del seu autor. Un llibre inspirat en la realitat, la nova realitat, que ens quedarà quan acabi la crisi; un llibre que pretén donar les claus essencials per preparar el terreny del què vindrà, però no només per preparar el marc contextual sinó per preparar-nos a nosaltres mateixos. “La crisi ha passat, i ara què?”. Aquesta és la reflexió que Joan Majó, l’autor del llibre, ens va plantejant i resolent al llarg dels 8 capítols que composen el manual. Majó, nascut a Mataró l’any 1939, va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya, on es va doctorar i va acabar exercint de degà. El 1979 va ser alcalde de Mataró pel PSC i, més tard, Ministre d’Indústria i Energia del primer govern de Felipe González. A més de la seva faceta política, ha treballat en l’empresa privada i està vinculat amb la política de telecomunicacions, investigació i ciència de la Unió Europea. També ha estat director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i és autor de dos llibres més, No m’ho crec! (2009) i Després de tocar fons (2010).

En aquesta ocasió, Joan Majó ha volgut fer un llibre reflexiu, tot i que molt dinàmic alhora, en el qual s’atreveix a parlar de la nova realitat que viurà el món un cop s’hagi superat la crisi econòmica que patim des del 2007. Majó no fa cap revelació econòmica sorprenent, ni dóna grans solucions a la crisi actual; simplement reflexiona sobre 8 aspectes que estant essent protagonistes de grans canvis i que creu que són les claus per explicar i entendre l’adaptació que haurà de fer la societat en un futur post-crisi. L’autor s’endinsa en una aventura atrevida en la que molt humilment, com queda retratat des del principi del seu relat, pretén fer una crítica constructiva, sincera i útil sobre aquests d’aspectes econòmics que considera essencials perquè aquesta futura adaptació sigui exitosa. Cal esmentar, que l’autor escull els vuit temes de manera personal, i reconeix que no són “ni per descomptat els únics, i potser fins i tot no són ni els més importants”.

D’aquesta manera, l’analista presenta, en un format de 8 capítols més o menys breus, aquells temes que, com comentava, creia essencials per la compressió del nou escenari que s’acosta. Aquestes vuit claus que ha considerat fonamentals són: l’economia productiva, és a dir, la no especulació bancària; la globalització simètrica, entenent així la distribució equilibrada del poder a nivell mundial i la reducció de les desigualtats econòmiques, socials i participatives; l’equilibri en el repartiment dels recursos naturals, tenint en compte el seu caràcter limitat¸ i la lluita contra el escalfament global i el canvi climàtic; la defensa d’una societat connectada i transparent; el combat contra la desafecció política; un nou projecte europeu de caràcter federalista que actuï com a gran i única unitat econòmica i política, respectant la voluntat i els forts nacionalismes dels estats membres; la reformulació de la socialdemocràcia adaptada a les noves exigències econòmiques, polítiques i sobretot socials i, finalment, trobar una solució raonada al conflicte sobiranista que viu Catalunya.

Malgrat la diversitat temàtica, és sorprenent com Joan Majó aconsegueix fer un tractament i una exposició molt coherent i connectada entre els diferents conceptes, convertint cada capítol en imprescindible per entendre millor el que vindrà a continuació. Com plasma al llarg del seu discurs, l’autor és un defensor innat de la innovació com a fórmula per millorar els processos, i de fet, la manera com acaba els seus capítols, oferint un espai de reflexions personals, és sens dubte una pràctica innovadora que ajuda a entendre millor la temàtica tractada en cadascun d’ells. A més, no dubte en afegir les seves petites dosis més subjectives, sempre basades en raonaments útils que ajuden no només a comprendre les transformacions que se’ns presenten, sinó també, a crear-nos un pensament propi i raonat ja sigui similar o no a les seves reflexions finals.

Des del primer capítol queda plasmada la seva tendència cap un pensament europeista, ja que la idea d’una Europa federal és present al llarg del seu relat convertint-se d’aquesta manera en el fil conductor del discurs. De les paraules de l’autor podem entreveure com aquesta idea va més enllà dels vuit conceptes clau, esdevenint l’aspiració, el repte, és a dir, allò al que la societats i els dirigents de la nova realitat s’haurien de plantejar en primer lloc, tenint en compte i a partir les vuit claus desenvolupades per l’autor. Aquesta Europa Federal, segons el parer de l’analista, hauria de permetre l’autonomia dels estats que la conformen, garantir una representació real (per mitjà de sistemes d’elecció més democràtics que els actuals), que representi i promogui interessos reals, hauria de garantir l’equilibri i la sostenibilitat dels recursos limitats, així com el control sobre el mercat i els sistemes financers. Com podem apreciar, una idea mare que agrupa de manera cohesionada, però alhora, independent, els vuit conceptes que Majó presenta com les principals transformacions dels últims 30 anys.

L’autor comença l’anàlisi pels orígens de la crisi, plantejant com un dels problemes desencadenants de la situació actual la desregulació del sistema financer, el qual actuava amb la seguretat de “tenir les espatlles cobertes per l’Estat” originant al final aquesta enorme bombolla especulativa dels actius financers. Comença per aquí té sentit, de fet no podem entendre la realitat post-crisi si abans no entenem en què consisteix o en què ha consistit aquesta crisi. En aquest sentit, Majó, no s’oblida de la culpabilitat dels Estats que d’aquesta manera han esta protegint aquestes entitats, les quals han hagut de ser rescatades “amb els diners de tots”. Aquesta idea connecta, més endavant, amb el sentiment de desafecció i el desprestigi en vers la política i els polítics que susciten amb les seves actuacions, a vegades corruptes, i la manca de solucions aportades. Majó, però, té clar que l’única manera de sortir de la crisi i plantar-nos en aquesta nova realitat és a través de la política, d’una bona política, i d’unes actuacions eficaces –idea que segons el seu parer s’aconseguiria amb una Europe Federal.

En definitiva, l’analista no presenta, en línies generals, gran novetats, malgrat això té una voluntat extrema en explicar-ho tot a la perfecció, la qual cosa sovint el porta a repetir idees i conceptes. Tot i això, aconsegueix que els petits errors del llibre acabin convertint-se en virtuts, aconseguint que el lector es submergi de cap en el relat, un relat que fuig dels tecnicismes del llenguatge econòmic. Joan Majó aconsegueix simplificar una realitat complexa gràcies a un llenguatge planer, a través d’exemples reals i d'una contextualització exhaustiva que amb tot ajuda als lector a situar-se i sobretot a entendre quin és el futur que l’espera.

Títol: El món que ve... Ja el tenim aquí. Vuit claus per preparar el després de la crisi.

Autor: Joan Majó

Publicació: Abril de 2013

Editorial: RBA Libros S.A

Núm. pag: 1141

ISBN: 978-84-8264-620-6

#JoanMajó #EuropaFederal #Postcrisi