La cultura de la cobdícia

“La cultura de la cobdícia” és l’engrescadora conjunció de conceptes que Cabana utilitza per encapçalar l’anàlisi dels orígens de la crisi actual. El terme fou encunyat per Barack Obama en referència als 165 milions de dòlars que havien cobrat alts executius d’AIG (American International Group) en forma de gratificacions en l’exercici 2007-2008, just després de la fallida de Wall Street.

Francesc Cabana Vancells (Barcelona, 1934) és advocat i col·legiat d’honor dels Col·legis d’Economistes i de Periodistes de Catalunya. Historiador econòmic però és la professió que ha consolidat la seva fama i reconeixement professional. Actualment, és possiblement un dels màxims experts d’història de la burgesia catalana dels segles XIX i XX. Història bancària, economia i burgesia són els tres ingredients per antonomàsia que apareixen als treballs de Cabana. L’any 1998, l’autor va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Cabana està casat amb la germana petita de l’expresident Jordi Pujol, amb qui va fundar la Banca Catalana. Si bé és cert que sempre s’ha mantingut en un segon pla en el marc polític català, ha treballat en diverses institucions vinculades a l’entorn convergent com l’Enciclopèdia Catalana. Darrerament, des del 2011 fins al 2014, ha estat president de l’Ateneu Barcelonès.

El llibre es compon de cinc parts en les que es van exposant els diferents factors que han contribuït a originar i/o determinar la crisi. A mode de narració, l’autor aporta exemples, anècdotes i taules comparatives de xifres. De manera que en finalitzar el llibre, el lector ha teixit una trama completa i complexa del que vivim avui en la nostra pell i coneixem com a recessió econòmica.

En la primera part, “Els cicles econòmics”, explica que l’economia fluctua en forma de cicles econòmics, de manera que un període de bonança va precedit irreductiblement a un període de recessió i així successivament. Les causes de les crisis les trobem en catàstrofes naturals o d’errors humans. En el primer cas, sorgirà una crisi humanitària i econòmica immediata a causa d’un fenomen natural i incontrolable. Mentre que, en el segon cas, els errors humans empitjoren les crisis econòmiques que se sofreixen de manera natural amb els cicles. Cabana apunta que “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Les crisis econòmiques en són una prova”.

En la segona part, “La bombolla immobiliària”, l’autor comença la distinció entre el que és la crisi immobiliària i la financera, una neix en conseqüència de l’altra. La crisi immobiliària neix a Espanya com a resultat de la demanda creixent d’habitatges i la facilitat, en un principi, de concedir crèdits hipotecaris. Els preus en alça, a causa de la demanda creixent, van generar una bombolla immobiliària que va tocar sostre amb l’aparició dels actius tòxics, que valoraven els actius molt per sota del preu de cost. Aquesta situació va produir una baixada dràstica dels tipus d’interès, la necessitat de liquiditat financera de les institucions i l’endeutament de part de la població, lligada a crèdits hipotecaris.

La tercera part, “La crisi financera” és on s’explica com la crisi immobiliària va deixar al descobert un pèssim sistema financer als EEUU que va contaminar el món sencer. La baixada del preu del diner sumada a la corrupció i el fracàs dels agents financers comporta l’augment del dubte de la liquiditat de les entitats i també l’augment de la desconfiança de la població amb aquestes. La fallida de Lehman Brothers el setembre de 2008 va ser l’agent originari de l’escampament de la crisi financera arreu d’EEUU i d’Europa on els bancs i les caixes van iniciar una carrera per aconseguir liquiditat.

En la quarta part, “La crisi de confiança i la recessió econòmica global”, posa de manifest que la restricció creditícia disminueix la capacitat de consum dels ciutadans i que, per tant, la manca de liquiditat esdevé clau per comprendre les conseqüències més directes de la crisi. Espanya, per exemple, va anunciar oficialment la recessió en el 2009 quan ja era notablement palpable a les llars. A més a més, s’afegeix a aquesta situació una desconfiança envers el consum degut a que els empresaris no contracten, i una desconfiança financera perquè els bancs no deixen diners temorosos de la morositat dels seus clients.

Finalment, en la cinquena part, “La sortida del túnel”, l’autor utilitza una visió optimista ja que, com a historiador econòmic, sap que el país tard o d’hora i fent ús d’uns millors o pitjors mecanismes superarà la crisi. Segons Cabana, “acabar amb la crisi és qüestió de lideratge polític i mesures econòmiques”. Amb un to més realista afronta el tema de la cultura de la cobdícia, realça la necessitat de crear un ordre moral, “la globalització de l’economia posa cada cop més en evidència que tots depenem els uns dels altres i que la solidaritat, encara que estigui tenyida pels interessos particulars, és imprescindible per seguir endavant”.

Durant el transcurs del llibre, Cabana adopta una visió retrospectiva en el temps i crítica en l’història de l’economia. Una visió retrospectiva perquè analitza l’evolució de l’economia des del crack borsari de 1929 fins la situació de crisi econòmica actual. I crítica, en tant que posa en tela de judici les aspiracions egocentristes i elitistes que fomenta el model capitalista. Per acabar concloent que l’element que explica la crisi financera i immobiliària no és ni més ni menys que “la perillosa combinació d’estupidesa i supèrbia”. Tot i la necessària extrapolació al caràcter internacional del conflicte, l’objectiu de Cabana és donar les principals claus de la crisi econòmica a Catalunya i Espanya.

L’autor opta per un to proper i didàctic per tal de fer extensible la lectura del llibre a tota la població. Per tant, Cabana defuig de conceptes o construccions gramaticals enrevessades en pro d’un discurs planer amb frases curtes i directes. El fet que l’economia sigui l’eix central en què s’erigeix el llibre, obliga a l’autor a utilitzar els termes propis de la temàtica. En aquest sentit, de la narració es desprèn especial interès en aportar els conceptes especialitzats en què s’expressaria qualsevol expert i també l’exhaustiva explicació de cadascun d’ells per fer-los comprensibles al ciutadà de carrer. Aquests conceptes són introduïts al llarg de la narració i utilitzats per explicar el naixement i desenvolupament de totes i cada una de les etapes i factors que han intervingut en la crisi financera i immobiliària.

En termes generals, es tracta d’un llibre molt interessant. Cal destacar que es tracta d’una publicació curta tenint en compte el tema que tracta. En poc més de cent pàgines l’autor efectua un periple de gairebé un segle on exposa les principals característiques del context de crisi actual. D’altra banda, és criticable que l’autor no informi de les xifres de la Banca Catalana, tal i com fa amb les demés caixes i bancs. Es recorda que Cabana n'és cofundador i allunyant-se del que seria una mera casualitat, l’autor va afirmar en una entrevista a Vilaweb que “no en parlaria malament de La Caixa. Pel sol fet que és la primera empresa catalana. De la mateixa manera, no parlaria malament del meu pare”.

Si bé és cert que la publicació del llibre és en el 2009, en plena consolidació de la crisi, Cabana amb gran encert destaca la importància de les mesures econòmiques i lideratge polític com a factors principals per superar la crisi. Actualment, en el context espanyol i català, l’un i l’altre brillen per la seva absència. En aquest procés gradual de superació de les adversitats econòmiques, la cultura de la cobdícia s’ha assentat en les butaques elitistes de les entitats, públiques i privades, on el objectiu fixat segueix essent el benefici propi.

Títol: La cultura de la cobdícia. Les Claus de la crisi econòmica a Catalunya

Autor: Francesc Cabana

Publicació: Setembre del 2009

Editorial: Raval Edicions SLU, Pòrtic

Núm. pag: 126

ISBN: 978-84-9809-074-1

#Cultura #Crisi #Catalunya #Espanya #LehmanBrothers #WallStreet