InterMèdia, professionals de la comunicació
El segle XXI ha donat pas a un segle on les noves tecnologies i la informació s’han apoderat dels esglaons més privilegiats de les nostres societats. De fet, vivim en l’anomenada Societat de la Informació, i ja des de fa anys els béns informatius han esdevingut un producte de valor rellevant, fins al punt que les grans elits han entès que el control de la informació i dels fluxes comunicatius dóna poder i riquesa. Però, cal tenir en compte que la informació és un bé molt delicat i cal saber treballar-lo. En aquest context van néixer els primers gabinets de comunicació, atenent a les necessitats que les corporacions, empreses o institucions tenien a nivells comunicatius; la importància ja no és només vendre un producte, sinó saber com vendre’l, donar-lo a conèixer i extreure una bona imatge/reputació de l’empresa en cap. Aquest canvi de mentalitat que arriba amb el nou segle, només es pot gestionar gràcies a la comunicació i a les estratègies comunicatives.
En aquesta línia, i després de treballar com a periodista per Correu Català, El Periódico o Televisión Española, Toni Rodríguez, advocat sense vocació i periodista apassionat, va passar-se al bàndol “contrari” fundant una agència de comunicació, on hi va abocar tots els seus coneixements sobre la professió en la que actualment segueix essent el seu president executiu. InterMèdia neix al 1990 amb un suport humà de tan sols 4 persones, molta il·lusió i unes ganes extravagants de consolidar en el món corporatiu i institucional una agència de comunicació potent i compromesa basada en la confiança i la credibilitat de les fórmules comunicatives responsables.
Actualment, acompanya a Toni Rodríguez com a Director General de l’agència, l’antic responsable de comunicació de Xavier Trias, Albert Ortas; i conjuntament amb una plantilla de només 10 treballadors, InterMèdia ha arribat a consolidar-se en un mercat competent, treballant per empreses com La Maquinista, La Cambra de Comerç o el Futbol Club Barcelona. Entre les seves funcions principals destaquen l’assessorament a nivell comunicatiu, la proposta d’estratègies comunicatives i l’organització d’actes per els seus clients. En definitiva, tota una gestió al voltant dels aspectes comunicatius que només els professionals del sector poden ser capaços de gestionar amb eficiència. I és precisament per això, que Rodríguez anima als estudiants de periodisme de la UAB, assistents a una petita i íntima roda de premsa, a interessar-se en aquest sector ja que el perfil de periodista és clau per al bon funcionament d’aquest tipus d’agències.
Ortas i Rodríguez comenten als estudiants la importància de traslladar els valors i les pràctiques periodístiques al món empresarial. Malgrat estar considerats el bàndol “contrari”, com si es tractés de l’enemic, les agències i gabinets de comunicació no deixen de ser una pràctica més del periodisme, que ben treballat i seguint uns codis ètics rigorosos actua com altaveu d’aquells que no tenen veu (com passa amb els mitjans de comunicació). Rodríguez remarca la idea de que no s’ha de caure en la trampa de creure que les agències només venen mitges veritats, ja que com passa sempre en aquesta professió, l’objectivitat absoluta és una mera utopia i sempre es jerarquitzarà la informació a detallar. Òbviament els gabinets de comunicació tractaran d’oferir les informacions més positiva si rellevants dels seus clients serà tasca del periodista del mitjà contrastar aquesta informació. Això sí, es desprèn una total homogeneïtat en la postura de tots els treballadors d’InterMèdia de no mentir mai, ja que perdrien tota confiança i és un dels seus valors pilar.