El caos regulatori de l'economia col·laborativa
- Viviana Macipe
- 7 may 2016
- 2 Min. de lectura
Europa aplica normes diferents a cada ciutat per ordenar la implantació d’empreses com Uber o Airbnb. A Espanya, les normés encara estan més fragmentades.
S’anomenen empreses d’economia col·laborativa. Però el cert és que Uber, creada l’any 2009, compta amb 6.000 empleats en tot el món i té seus en 40 ciutats de 69 països. Només a Londres, cada setmana 30.000 persones descarreguen la seva aplicació. El mateix passa amb Airbnb, una multinacional basada en la idea de compartir el lloc de residència habitual i que avui té dos milions d’allotjaments en 34.000 localitats de 191 països. La primera opera amb una legislació diferent en cada un dels 27 països de la Unió Europea que la gaudeixen. I la segona, es desenvolupa sota una regulació que, en alguns casos i dins d’un mateix estat, poden portar a la competència deslleial entre les ciutats que la utilitzen, ja que regulen l’aplicació de manera independent. La regulació d’aquest fenomen, sobretot en països com Espanya, està molt lluny de la velocitat del seu creixement i expansió.
La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha reclamat en un informe més llibertat per implantar aquest tipus d’empreses. Madrid i Barcelona, epicentres del fenomen, segueixen sense legislar en aquesta matèria. Només existeix un esborrany de decret català guardat en un calaix i una comissió parlamentària per debatre sobre l’economia col·laborativa. A la resta d’Espanya, s’acostuma a aplicar la legislació del sector turístic, competència transferida a les comunitats autònomes.
En el transport, la lluita aferrissada d’Uber per instal·lar el seu negoci a Espanya (primer amb el seu servei de taxi privat i després amb el d’entrega de menjar a domicili a la ciutat comtal) ha acabat amb la implantació de la seva versió amb xofers privats a Madrid (Uber X) utilitzant llicències VTC. En d’altres ciutats espanyoles no hi ha suficients llicències i, per tant, s’atorga una per a cada 30 taxis. De moment, no existeix marge legal per ampliar l’aplicació de les empreses col·laboratives. Amb tot, en el cas d’Uber la legislació és estatal i és una de les més restrictives d’Europa en l’àmbit de transport. La restricció regulativa impedeix que creixin aquests tipus de mercat.
Comentários