Un viatge per la Terrassa modernista
Són les quatre de la tarda i els carrers del centre de Terrassa tot just s'aixequen de la migdiada. Els comerciants no estan amoïnats perquè saben que més tard l'ambient s'animarà. I és que avui la ciutat té un aire diferent: ha fet un viatge a l'any 1900 quan es trobava en plena revolució industrial, especialment tèxtil, i els costums i tradicions d'aquella època s'han apoderat de la ciutat moderna i acollidora en què s'ha convertit després d'un segle.
Baixant la Rambla d'Ègara comença l'aventura. Una barreja d'olors s'apodera dels sentits de tot aquell que s'hi passeja: fuets, xoriços, formatges, secallones, botifarres, llonganisses, etc. Són els protagonistes dels primers estants. Més endavant es troben els dolços: llaminadures artesanes de tots els sabors, infusions, herbes medicinals... sense deixar-se una infinitat de productes com la cervesa artesana, les patates al caliu i increïbles exposicions de pastisseria.
Arribats al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) els més curiosos s'endinsen en una visita al món del tèxtil aprofitant les portes obertes de la majoria de museus durant la fira. L'edifici no deixa indiferent a ningú: es troba en ple Vapor Aymerich Amat i Jover, imatge del cartell, un dels monuments més emblemàtics de la ciutat dissenyat per l'arquitecte modernista Lluís Muncunill. Al pati, obert a tothom, obrers exposen el funcionament de miniatures de trens a vapor. Un fotògraf retrata una família caracteritzada com la burgesia adinerada de l'època. I és que ja fa estona que tot passejant no és estrany creuar-se amb personatges ben mudats de bigotis llargs i cargolats, dones amb vestits de tots colors, tocats amb plomes, guants de punt i tota la vestimenta cuidada fins al més petit detall, al bon pur estil modernista.
Uns quants metres més endavant, a la plaça de l'Ajuntament, el turisme es converteix en protagonista. Argentona, Cardedeu, Ullastrell, entre altres localitats encapçalen els estants que ofereixen una diversitat de rutes i experiències relacionades amb el modernisme. Hi ha una parada, però, que destaca sobre la resta: amb gran expectació al voltant els més atrevits s'asseuen perquè els facin un pentinat modernista.
En un extrem de la plaça, al començament del carrer Cremat, s'aixeca una pancarta negra de lletres vermelles "Cremat en Vaga". Tot el carrer reviu les vagues obreres que van tenir lloc a Terrassa el 1902 i el 1911 amb grans fotografies en blanc i negre d'aquells esdeveniments a banda i banda. Un passeig per la història de la ciutat en un dels carrers epicentre de l'activitat social durant l'època.
Canvi de rumb en direcció al Parc de Sant Jordi. Només arribar-hi una senyora vestida de minyona de casa benestant anuncia "qui vulgui una visita teatralitzada a la Masia Freixa que m'acompanyi" la seva veu té de fons els cops d'un forjador que dissenya una nova peça. També forma part de l'ambient el xivarri de la mainada participant en tallers d'artesania: mosaics, cal·ligrafia, calç, fang... tots ells emocionats recreen l'art modernista. De fons, l'elegància de la Masia Freixa, fàbrica de teixits fins al 1907 i convertida en residència familiar per l'arquitecte, altra vegada, Lluís Muncunill.
Sembla que l'aventura arriba al seu final, encara que es necessitaria tot el cap de setmana per descobrir tots els racons de Terrassa que s'han apuntat a aquest viatge en el temps. Són ja dos quarts de set i riuades de gent baixen cap a la mateixa direcció amb un objectiu comú: gaudir de la Fira Modernista.
Enllaços relacionats: