“La lògica oculta de la vida” o la racionalitat que amaguen les nostres decisions
Tim Harford és, a banda d'economista i escriptor, membre del consell de redacció del Financial Times on cada setmana publica la reconeguda columna "The Undercover Economist" (L'economista camuflat) títol, també, del seu primer llibre el qual l'any 2007 es va convertir en best seller mundial. A més, és col·laborador habitual del New York Times i el Washington Post. Abans, però, va treballar com a economista al Banc Mundial i a l'empresa Shell, així com a professor a la Universitat d'Oxford.
La tesi que Harford planteja a La lògica oculta de la vida és que totes les decisions, encara que semblin totalment irracionals, segueixen una lògica racional. Seguim aquesta lògica sense ser-ne conscients actuant d'acord la teoria econòmica dels costos i els beneficis que poden tenir les nostres accions. Així, comença el primer capítol explicant que “l'epidèmia nord-americana de la mamada” entre adolescents no es deu al fet que siguin més promiscus, sinó que han fet una elecció racional: el sexe oral té menys riscos que altres pràctiques sexuals. Més concretament, el sexe conté el risc d'agafar el VIH o d'un embaràs no desitjat i si aquest cost augmenta els joves dels quals parla Harford es decanten per un tipus de sexe més segur. La teoria de les eleccions racionals li serveix a Harford per justificar moltes altres conductes: les addiccions, el comportament de les prostitutes, els exagerats sous dels directors de grans corporacions, la segregació racial, els divorcis, etc.
De fet, el llibre segueix una ordenació, com no podia ser d'altra manera, lògica. Comença per casos concrets que capten amb facilitat l'atenció del lector i un cop aquest ha entès la idea bàsica de la seva teoria en va obrint els horitzons. Fa referència a teories econòmiques complicades com la teoria del joc per explicar la lògica racional que segueixen dos jugadors de pòquer i els addictes a les escurabutxaques o estableix relacions de causa-efecte com la baixada de delinqüents en estats on les penes són més estrictes. Tots aquests plantejaments que apareixen al llarg del llibre es basen en nombrosos estudis de reconeguts economistes de tots els temps com John Von Neumann creador de la, ja anomenada, teoria del joc, Gary S. Becker, Nobel d'Economia o Thomas Schelling, també Nobel d'Economia. Tots els exemples que utilitza es recolzen en investigacions i experiments fets per altres i Harford simplement els exposa, cosa que pot recordar a la metodologia d'un assaig.
Al cinquè capítol aplica la seva teoria a l'organització dels barris d'una ciutat. Els lloguers són més alts o més baixos segons la situació en què es troben: zones amb índexs més als de delinqüència, més segures o amb bones escoles. Seguint amb la racionalitat, escollirem una casa o altra després d'analitzar-ne els pros i els contres. I no només això, que els edificis siguin més alts o més baixos o hi hagi més bullici de gent en zones determinades pot estar relacionat amb la seguretat. El subtítol del capítol "l'economia de no ser apunyalat al bell mig del carrer" fa referència a aquesta seguretat de viure a una banda o altra de, en aquest cas, el Districte de Columbia. Així, veiem que va ampliant l'aplicació de la seva teoria fins a arribar al màxim en els tres darrers capítols.
En aquests últims capítols, mostra que el comportament racional ha fet que les grans ciutats, nuclis de comunicació i coneixement, estiguin vivint "una nova edat d'or" i que aquest comportament serveix per entendre la política i l'elecció d'un president o un altre. Més endavant, fa un salt en el temps remuntant-se a l'Anglaterra de 1381 on hi va haver una revolta dels habitants de Fobbing a causa dels impostos. Segons Harford, la manera que va tenir el rei Ricard II de resoldre el conflicte, mentint-los, és l'origen de la Revolució Gloriosa de 1688 i que aquesta va implicar el creixement econòmic posterior de Gran Bretanya. Com veiem, en aquesta darrera part es dedica a establir un altre tipus de relacions molt allunyades de la vida quotidiana que segurament no s'ajusten al que s'espera trobar en llegir el títol d'aquest llibre.
En el darrer capítol, porta la teoria a l'extrem aplicant-la a la història de tota la civilització humana i remuntant-se, ni més ni menys, un milió d'anys enrere. Ell mateix és conscient del que està fent i també n'està prou segur: "com més enrere en el temps anem, més hem d'especular sobre el què deuen haver significat, per tant, les institucions econòmiques. (...) Les darreres pàgines d'aquest llibre seran les més especulatives de totes. I no demanaré perdó per això: hem fet un llarg camí junts i ara ens mereixem certa diversió".
L'autor empra un estil directe i senzill per apropar-se als seus lectors. Explica teories econòmiques complicades a través d'exemples que en faciliten la comprensió. Tot i així, sense unes nocions bàsiques d'economia pot ser complicat entendre certs conceptes com "el punt focal" de Schelling o alguns aspectes de la teoria del joc del geni matemàtic Neumann. A més, en tractar-se d'una traducció té alguns errors ortogràfics i d'expressió, pel que seria més recomanable llegir-ne l'original.
Es tracta d'un llibre que pot generar reaccions totalment contràries. O creus absolutament tot el que explica Harford i acabes pensant realment, per exemple, que l'amor no té res d'irracional o bé llegeixes escèptic que lleis com el divorci exprés estan relacionades amb l'augment de dones que s'introdueixen al món laboral o decideixen començar carreres universitàries. Aquests últims podrien argumentar que Harford en alguns casos simplifica o generalitza en excés, fent que algunes teories manquin de profunditat i puguin ser, fins i tot, discutibles.
En definitiva, a banda de les reaccions que pugui provocar, La lògica oculta de la vida és una bona opció per aquells interessats en l'economia que vulguin conèixer un nou punt de vista de veure el món. Al cap i a la fi, un món racional no és necessàriament un món perfecte, com tampoc ho pretén ser la teoria de Harford.
Títol: La lògica oculta de la vida
Autor: Tim Harford
Publicació: Febrer del 2008
Editorial: Columna
Núm. Pàg.: 328
ISBN: 9788466409131